Publicació digital

Benvolguts internautes,

El passat dimecres 19 de Desembre del 2012 vàrem realitzar una exposició sobre un personatge que considerèssim bon comunicador.

El comunicador que vam triar era en Josep Cuní. Per tal de demostrar-ho, vam fer-li un seguiment i vàrem analitzar diversos videos, entrevistes i articles.

Ens van cridar l'atenció algunes característiques seves, com per exemple, el seu sentit de l'humor, la empatia que mostra, que es fa entendre, és directe i clar...

També ens va sobtar que no utilitzes gairebé res el seu Twitter, ja que solament té una piulada i és del maig del 2010. Tot i això vàrem poder demostrar que Josep Cuní és un gran comunicador.

A continuació us presento el treball que vam realitzar la Cristina, la Marta, la Carlota, l'Alba i jo per a la presentació del treball.

Desitjo que us agradi i us serveixi d'ajuda.

Recitació d'un poema

Estimats companys blogaires,

Una de les activitats realitzades a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital, era triar un poema i recitar-lo de memòria davant de tota la classe amb l'únic ajut d'un apuntador.

El fet de recitar un poema de memòria esdevé molt complicat ja que encara que el portis ben preparat apareixen uns factors molt decisius com són els nervis o la vergonya i fan que aquesta bona preparació no t'ajudi a recitar-lo correctament.

Tot i això, trobo que és un bon mètode per pràcticar la parla davant d'un públic i crec que s'hauria de posar en pràctica més sobint per fer que els factors perjudicials com els nervis o la vergonya acabin desapareixent.

A continuació us deixo escrit el poema que vaig triar per a recitar i un vídeo en el que es pot escoltar el poema recitat.

Desitjo que us agradi.

Cant Espiritual de Joan Maragall:

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor

que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia,

per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra l’ombra només del temps que passa,

la il·lusió del lluny i de l’a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,

és ma pàtria, Senyor; i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s’atura,

me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles

i encara allí voldria ser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia’m la mort una major naixença!

Diferències entre canal oral i canal escrit

Estimats/des blocaires,

aquí us deixo un dels últims treballs que vàrem realitzar a COED (Comunicació oral, escrita i digital), el qual consisteix en contrastar el canal oral i el canal escrit:

Es poden comparar els codis des de dos punts de vista, tot comparant les situacions de comunicació oral i escrita per tal d’identificar les característiques de cada una.

Pel que fa a la comunicació oral podem comprovar que és immediata en el temps, mentre que l’escrita és diferida. Aquestes característiques s’anomenen contextuals ja que fan referència al context, és a dir, a l’espai, al temps, a la relació entre els interlocutors...

També es poden comparar mitjançant les característiques textuals. Aquestes fan referència a la gramàtica, a la sintaxis, a les estructures, la complexitat de les oracions...

La relació oral-escrit:

Aquesta relació ha estat concebuda de forma molt diferents al llarg de la història però ens centrarem en la visió de dos autors que van estudiar aquesta relació i són: Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto.

Vigner ens presenta la qüestió des del punt de vista de la didàctica de la llengua i ens mostra tres models de la relació oral-escrit que corresponen a tres concepcions de l’ensenyament lingüístic.

En la concepció tradicional l’escrit és el model a seguir i aprendre.

S’utilitzen textos descontextualitzats com la redacció i l’assaig. Els aprenents tenen models literaris clàssics i aprenen traduint i transformant textos. En aquella època pocs eren els privilegiats que podien aprendre a llegir i/o escriure.

En la concepció de l’escrit com a codi segon es considera l’oral com a primordial i l’escrit com un subordinat del primer.

L’escrit s’usa per transcriure les conversacions orals, de manera que s’ensenya el codi escrit però no el text en si mateix. La tercera concepció considera que els dos codis son diferents i autònoms i que vinculen la mateixa llengua. 

Tot i les diferències textuals i contextuals que els separen, estan relacionats en l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de la llengua, amb el qual els alumnes aprenen a comunicar-se tant amb el codi oral com amb el codi escrit.

Gérard Vigner defensa aquesta última concepció ja que el fet d’escriure i comprendre no depèn de l’oral.

Pel que fa a Scinto analitza la qüestió des d’un punt de vista psicolingüístic i ho fa també amb tres models diferents.

En el model dependent l’oral es considera com la manifestació del llenguatge i l’escrit com una transcripció gràfica, que ha de ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral.

El model independent sosté que l’oral i l’escrit són totalment independents l’un de l’altre i que només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.

Per últim el model equipol·lent postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes tot i que desenvolupen funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.

Així doncs es pot observar que tant Vigner com Scinto defensen una autonomia de l’escrit respecte a l’oral, per tant, l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees però tot i això els dos codis han de tenir un tracte equilibrat i independent a l’hora aprendre la llengua.