Estimats/des blocaires,
aquí us deixo un dels últims treballs que vàrem realitzar a COED (Comunicació oral, escrita i digital), el qual consisteix en contrastar el canal oral i el canal escrit:
Es poden
comparar els codis des de dos punts de vista, tot comparant les situacions de
comunicació oral i escrita per tal d’identificar les característiques de cada
una.
Pel que
fa a la comunicació oral podem comprovar que és immediata en el temps, mentre
que l’escrita és diferida. Aquestes característiques s’anomenen contextuals ja
que fan referència al context, és a dir, a l’espai, al temps, a la relació
entre els interlocutors...
També es
poden comparar mitjançant les característiques textuals. Aquestes fan
referència a la gramàtica, a la sintaxis, a les estructures, la complexitat de
les oracions...
La relació oral-escrit:
Aquesta
relació ha estat concebuda de forma molt diferents al llarg de la història però
ens centrarem en la visió de dos autors que van estudiar aquesta relació i són:
Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto.
Vigner
ens presenta la qüestió des del punt de vista de la didàctica de la llengua i
ens mostra tres models de la relació oral-escrit que corresponen a tres
concepcions de l’ensenyament lingüístic.
En la
concepció tradicional l’escrit és el model a seguir i aprendre.
S’utilitzen
textos descontextualitzats com la redacció i l’assaig. Els aprenents tenen
models literaris clàssics i aprenen traduint i transformant textos. En aquella
època pocs eren els privilegiats que podien aprendre a llegir i/o escriure.
En la concepció de l’escrit com a codi segon es considera l’oral com a
primordial i l’escrit com un subordinat del primer.
L’escrit s’usa per transcriure les conversacions orals, de manera que
s’ensenya el codi escrit però no el text en si mateix. La tercera concepció considera que els dos codis son diferents i autònoms i
que vinculen la mateixa llengua.
Tot i les diferències textuals i contextuals
que els separen, estan relacionats en l’enfocament comunicatiu de
l’aprenentatge de la llengua, amb el qual els alumnes aprenen a comunicar-se
tant amb el codi oral com amb el codi escrit.
Gérard Vigner defensa aquesta última concepció ja que el fet d’escriure i
comprendre no depèn de l’oral.
Pel que fa a Scinto analitza la qüestió des d’un punt de vista
psicolingüístic i ho fa també amb tres models diferents.
En el model dependent l’oral es considera com la manifestació del
llenguatge i l’escrit com una transcripció gràfica, que ha de ser utilitzada a
través de la correspondència amb l’oral.
El model independent sosté que l’oral i l’escrit són totalment independents
l’un de l’altre i que només són dues de les possibles manifestacions amb què es
pot expressar el llenguatge.
Per últim el model equipol·lent postula que l’oral i l’escrit tenen
característiques estructurals comunes tot i que desenvolupen funcions diferents
i complementàries en la comunitat lingüística.
Així doncs es pot observar que tant Vigner com Scinto defensen una
autonomia de l’escrit respecte a l’oral, per tant, l’escrit no necessita l’oral
per expressar i comunicar idees però tot i això els dos codis han de tenir un
tracte equilibrat i independent a l’hora aprendre la llengua.
